NATURA

Tarda de primavera, cel enterbolit,
els ocells piulen, els sons es barregen
amb una harmonia desacompasada,

com els instants previs d'iniciar l'orquestra,

l'anhelat concert.
Bufa lleugera brisa, el vent de gregal,
preludi d'una ventosa tramuntana,
calma tensa, pau idíl.lica,
que aviat trencarà el vent del nord.
Perfum penetrant d'arbustos,

de flors primerenques,
rosers i liles, menta i romaní.
Al fons, dalt del turó, el castell,
que presideix majestuosament l'entorn,

posant límit a l'horitzó.
Gavines, merles, tòrtores, pardals,
garzes, orenetes, abellarols, cucuts i puputs...

tan sols vosaltres tranqueu aquest silenci

que invita a la lectura, a la meditació i al son.
El cel canviant, amenaça a pluja,
l'ambient ja no és tan càlid, fa més aire,

les orenetes volen baix,

advertint de la imminent pluja.
Els cants dels ocells han cessat,

han volat a la recerca de refugi.
Foscor, trons llunyans, llamps,
han trencat la placidesa.
Cal trobar recer per contemplar la tormenta.
En uns instants la natura ens obsequia
amb un renovat espectacle.